Practica 12 - Creativitza

Gràcies. Gràcies a la dansa clàssica per convertir-me en qui sóc als meus 10 anys, per donar-me tant: amics, gent meravellosa, coses noves per aprendre. Gràcies per ensenyar-me a ser millor cada dia, a donar-ho tot, a entregar-me, a voler millorar, i aconseguir-ho. Gràcies per posar-me nerviosa, pels vestits, pels focus brillant damunt meu, per les actuacions, pels sonors aplaudiments. I per descomptat, per l’electricitat que sento i sempre sentiré al posar-me unes sabatilles, i sense pensar, posar-me a ballar.

Miro enrere, recordo, i busco en la memòria com va començar tot. I m’adono, que els inicis van ser diversió, entreteniment a les tardes després de l’escola. Que escollís ballet i no una altra cosa? Realment, pura casualitat. Suposo que ho vaig trobar bonic, maco, fi. Perquè així és l’exterior de la dansa clàssica, estètic, pur, perfecte. I a poc a poc, comença a formar part de la meva rutina, del dia a dia, i no ho vaig deixar, m’agradava. I llavors creixes, i deixa de ser un simple joc. Encara que no ho vaig triar a propòsit, ara per ara, és en el que s’ha convertit. En part de mi, de com sóc, de qui sóc i de la meva manera de viure.